Els mètodes d'ordenació habituals per al processament de minerals inclouen els següents:
Separació de gravetat: la separació de gravetat és separar els minerals en funció de la diferència de densitat relativa (gravetat específica) dels minerals. Els minerals de diferents densitats estan sotmesos a dinàmiques de fluids i altres forces mecàniques en un medi mòbil (com l’aigua i l’aire), aconseguint així l’estratificació i la separació. La separació de gravetat és adequada per processar minerals amb grans diferències de densitat, com ara mineral de tungstè, carbó, certs metalls no ferrosos i minerals metàl·lics ferrosos. La separació de la gravetat té les característiques del funcionament senzill i el baix cost, però té requisits elevats per a la mida de partícules del mineral i és adequada per a minerals de gra gruixut.
Flotació: la flotació utilitza la diferència en les propietats físiques i químiques de la superfície mineral per unir minerals útils a les bombolles afegint agents de flotació per aconseguir el propòsit d’ordenar. La flotació s’utilitza àmpliament en el processament de metalls no ferrosos, metalls ferrosos, metalls rars i minerals no metàl·lics. La flotació és adequada per a materials de gra fi, sobretot quan el mineral en si té una duresa baixa i és fàcil de fer-se de fang.
Separació magnètica: la separació magnètica utilitza la diferència en les propietats magnètiques dels minerals per aconseguir la separació de diferents forces en diferents camps magnètics. La separació magnètica s’utilitza principalment per processar minerals magnètics, com el mineral de ferro, i té els avantatges d’un funcionament senzill i d’alta eficiència.
Separació electrostàtica: la separació electrostàtica utilitza la diferència en la conductivitat dels minerals per a la separació. Quan els minerals passen pel camp elèctric d’alta tensió del separador electrostàtic, estan sotmesos a diferents forces electrostàtiques a causa d’una conductivitat diferent, aconseguint així la separació. La separació electrostàtica és adequada per processar minerals amb diferències evidents de conductivitat, com la separació de metalls rars i concentrats mixtes gruixuts.
Separació química: la separació química utilitza la diferència en les propietats químiques dels minerals per canviar la composició mineral mitjançant reaccions químiques i, a continuació, utilitza altres mètodes per enriquir els components objectiu. La separació química és adequada per processar matèries primeres minerals pobres, fines i impureses que són difícils de seleccionar i poden recuperar components útils de residus d’aigües residuals i residus. La separació química té un cost elevat, però pot processar eficaçment minerals complexos.
Separació fotoelèctrica: la separació fotoelèctrica es basa en les característiques d’aspecte o les propietats físiques dels minerals per a l’enriquiment preliminar o l’adquisició directa de productes finals. Apte per a minerals amb diferències visuals o característiques físiques evidents, com ara quars, còdols, etc.
On rentat: el rentat de mineral s'utilitza per processar minerals que contenen una gran quantitat d'argila o altres impureses de gra fi. Neteja la superfície del mineral i afavoreix la dissociació entre partícules minerals mitjançant rentat hidràulic o agitació mecànica. És adequat per processar minerals que contenen una gran quantitat d’argila o altres impureses de gra fi.